Текст песни
Els estels del Tibidabo
han encès els seus fanals
pinzellades de silenci
guspirejant sobre el meu cap.
La nit llença a glopades
l'aire fresc i els vols d'aus
i la lluna se'ls vigila
des del seu llençol morat.
Mentrestant el sol s'ajoca
rodolant sobre els teulats
i els pardals xisclen com bojos
cel amunt i cel avall;
sembla una arpa de mil cordes
que planeja per l'espai.
Quina nit més... ''guai''!
